Sense Límits: El mirador de la Serra de Turp

Cogulló de Turp (1621 m) - Grau de Turp - Santa Pelaia des de la carretera d'Alinyà

(Aquesta excursió la vàrem fer el dia 14 de maig de 2021)

Hi ha rutes curtes i d'altres que no ho són pas i no les veus mai acabades. Aquesta sortida d'avui pertany al segon grup, són d'aquelles que els quilòmetres es fan notar al final als peus.

Es tracta d'una fantàstica i solitària caminada que farem per la muntanya de l'Alinyà, a l'Alt Urgell, fins a arribar al seu punt més elevat el Cogulló de Turp, el mirador de la Serra de Turp per excel.lència de la contrada.

Ja us avancem que tècnicament la ruta no té dificultats a destacar, però si cal tenir en compte la distància i el fort desnivell acumulat. A més a més, ens trobarem corriols poc fressats i fins i tot inexistents al tram de la carena-cresta de la Serra del Turp i algun pas una mica exposat al Grau del Turp.

Cogulló de Turp

Així doncs, comencem el dia ben d'hora i recollim al tercer mosqueter, l'Ernest. Ara ja tenim el cercle tancat i els tres mosqueters arran de mar ens estrenem com a "dream team" en muntanya. Avui ens toca quedar-nos pel Prepirineu perquè tot apunta que al Pirineu farà mal temps i no ens la volem jugar i apostem per una bona jornada avui que anem ben acompanyats.

Agafem direcció Alinyà i aparquem al costat de la carretera, al km 4 de la L-401, que va cap a Sant Llorenç de Morunys.

Alinyà és un nucli de població del municipi de Fígols i Alinyà, a l'Alt Urgell. El poble es troba a 958 metres d'altitud a la dreta del riu Perles.

Sols aparcar, en terra de ningú, ens saluda un motivat que ha sortit a córrer i es dirigeix carretera avall i pensem que no som els únics tocats de l'ala d'avui.

Iniciem la caminada desfent uns metres per la carretera que hem vingut fins a trobar-nos a mà esquerra un camí-pista que aviat deixarem i agafarem un corriol a l'esquerra que davalla fins al riu Perles.

El riu Perles és un barranc de l'Alt Urgell, que neix al costat del poble de Perles i desemboca al pantà d'Oliana.

Travessarem el riu buscant el millor pas i, a l'altra banda, seguirem un corriol d'inici poc definit que s'enfilarà pel barranc de l'Osca, pel seu vessant orogràfic esquerra.

Anirem pujant d'una manera moderada i constant pel mig del bosc.

A mesura que anem avançant el barranc es va estrenyent i ens encaminem pel llit mateix, creuant a banda i banda diversos cops el riu tot buscant el millor pas per accedir-hi.

Aquest tram del trajecte és força distret i ben bonic. Cal tenir en compte de què el cabal del riu Perles en aquest punt sigui força baix perquè del contrari no tindríem manera de passar.

Anirem travessant el barranc en diverses ocasions fins que finalment el deixarem a la nostra esquerra.

Pujarem per un antic camí amb algun tram empedrat enmig del bosc on trobarem fites que ens aniran orientant en tot moment.

Anem agafant alçada a mesura que anem avançant a bon ritme que l'Ernest ha sortit amb ganes de menjar-se el món i ens porta escopetejats cap amunt.

Després d'unes ziga-zagues el corriol travessa una pista-camí i continuem pel mateix a l'altra banda.

Ens aturem de tant en tant per mirar cap endarrere i admirar la vista de les muntanyes del fons que ens deixen ben bocabadats.

Pugem serpentejant per un camí ben traçat i ens trobem a la dreta un pont natural calcari que forma una cresta petita i no ens ho pensem gaire i ens enfilem tots per gaudir d'una bona panoràmica.

Quan desfem la petita cresta i continuem ens adonem que aquest pont natural forma part d'una forada magnífica i no ens podem estar de fer una mica de postureig per la posteritat.

I aquí el resultat del postureig...

Per fi tenim una foto com déu mana tots dos junts a la muntanya. Gràcies,Tituuu!

Seguim pujant en llaçades envoltats de grans blocs i passarem al costat d'una antiga cleda que aprofita la paret d'una gran bauma.

Anem avançant pel corriol enmig de pi i boix i ens enfilem en un petit esperó que ens queda a la dreta.

Som com ànimes salvatges que allí on veiem un punt alt d'on podem albirar una bona vista ens atrapa i ens obliga a conquerir-ho sigui com sigui.

Val la pena enfilar-se i fer una mica la cabra per retenir aquest paisatge.

Seguirem remuntant el sinuós corriol i passarem pel costat d'una bonica agulla calcària.

Ens trobarem amb alguns tòtems de fusta que ens indicarà que anem en bona direcció.

Creuarem per un tram de tartera i més endavant el corriol torna a creuar una pista-camí que el trobem fitat.

Ben aviat el corriol torna a ser força fressat i ens encaminem de pujada sostinguda i constant enmig del bosc on desembocarà en una pista-camí, Coll de la Travessa per on seguirem a la dreta amb pujada.

La pista-camí es va orientant cap al Nord fins a arribar al Coll de la Coma, on girarem a l'esquerra i seguirem per un corriol a tocar de la carena passant per trams de tartera que aviat s'enfilarà ben fort fent algunes ziga-zagues fins a assolir el cim.

I ja albirem el cim des de la pista, una mica més i això ja ho tenim a la saca.

Imatge d'equip amb una rialla d'orella a orella... Aquí encara estem amb l'eufòria de fer cim i no sabem encara la que ens ve al damunt.

I arribem al cim del Cogulló de Turp (1621 m), coronat per un vèrtex geodèsic tombat al terra.

El Pic de Turp és una muntanya que es troba entre els municipis de Coll de Nargó, de Fígols i Alinyà i d'Oliana, a la comarca de l'Alt Urgell.

Aquest cim està inclòs a la Llista dels 100 cims de la FEEC.

L'Ernest i jo traiem la manduca i ens disposem a fer un petit mos que ja toca omplir la panxa mentre en Salva torna a baixar per on hem vingut a buscar un Geocatxing i per sort l'ha trobat! Us deixem al nostre amic Mickey Mouse Cowboy.

Cogulló de Turp

Des del cim gaudim d'unes vistes panoràmiques de 360 graus increïbles!

Aquí us deixem aquest vídeo perquè pugueu gaudir-lo tant com nosaltres des de dalt del cim.

Un cop hem descansat una micona seguim la ruta que encara ens queda molt per fer...

Des del cim seguirem sempre que puguem pel fil de la cresta tot gaudint d'unes bones vistes.

Sense camí evident, però amb alguns trams de senda i, ens desviem cap a l'interior. Aquest tram és molt perdedor i força pesat d'avançar perquè no veiem res i els matolls ens fan anar lents.

És important resseguir sempre que es pugui per la carena del penya-segat que sempre el trobarem més net de matolls.

Anem davallant fins a un esperó una mica separat de la cresta. Més endavant la cresta esdevé més boscosa i hem de buscar els millors passos per baixar amb l'ajuda d'alguna mà on l'haurem de recolzar en algun punt concret.

És important en aquest tram de carena portar la ruta gravada i seguir-la perquè ens trobarem sense cap mena de referència a causa del bosc ben espès i emboscat.

Continuem davallant per un corriol ben traçat flanquejant les parets i amb algun pas una mica exposat.

Aviat el corriol es redreça i s'acaba convertint en una pista-camí força atrotinada que la resseguirem en baixada tot creuant el barranc de Sant Joan, on trobarem la Font de Sant Joan.

Un abeurador que el dia d'avui raja aigua ben fresca i abundant.

Una suau i curta pujada per la pista-camí ens deixa en el petit nucli de Sant Joan, on trobem diversos masos en estat ruïnós i la petita ermita romànica de Sant Joan de les Anoves.

Sant Joan de les Anoves

És curiós que ja arribant al poble tanquem el bucle d'aquest matí retrobant-nos amb el mateix home. Ara ben engalanat amb roba esportiva i passejant el seu gos i la seva cabra que mira de reüll a l'Ernest com vulguen esbrinar que fa un tio amb pinta de guiri per casa seva i dos més mig penjats que venen al seu darrere...

L'home ens reconeix i ens saluda afablement interessat per on hem anat durant tantes hores...

Encara ens faltarà l'últim tram de pujada fins al poble per carretera on la sola de la bota se'ns desfarà i se'ns quedarà ben enganxada al paviment asfaltat de la calor que fa.

El més motivat del grup, vol acabar aviat i de sobte veiem a l'Ernest que trenca a córrer de baixada i ja el perdem fins a arribar el cotxe que el trobem amb les botes fora i destrossat a terra sota una ombra.

Doncs, els tres mosqueters arran de mar han anat a trobar la muntanya i per avui ja en tenim prou. Cansats i satisfets d'haver compartit aquest dia tots plegats traiem unes cerveses de la nevera ben fresques i bevem a la nostra salut mentre obrim una bossa de patates.

Com s'acostuma a dir: carretera i manta! Pilot automàtic i cap a casa que ja fa estona que correm per aquest món i ens espera una bona dutxa, pizza i sofà.