Masboquera - Cresta Mola de Nadell - Cresta Cim dels Avencs - Cim dels Avencs (722 m) - Molló Puntaire (727 m) - Masboquera

Avui marxem cap a Masboquera que és un poble que pertany al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca del Baix Camp. 

Arribem al poble i aparquem on ho veiem bé i comencem la nostra ruta d'avui dirigint-nos cap al carrer de l'Arabal que ens durà a la pista que hem d'agafar per on passarem per davant mateix d'un banc de fusta amb vistes on no sé sap on i una zona de masies: Mas de Xotet, Mas del Pep...

Començarem a pujar suaument i tot d'una la pista ens conduirà a un corriol de bon fer. En una corba tancada veurem un sender que dur a la Punta Pallars, en aquest cas, l'obviarem per un altre dia. Així doncs, seguim la corba rumb cap a la cresta de Nadell.

Vilanova de Prades - Cova dels Calaixos - Punta Curull (1022 m) - Ermita de Sant Miquel - Vilanova de Prades

Avui en sentim forts i amb ganes de no quedar-nos a casa i aprofitem aquesta data senyalada, la Diada de Catalunya, per fer aquesta ruta a prop de casa. Necessitarem frontals/llanterna per endinsar-nos a la Cova dels Calaixos. 

Arribem a Vilanova de Prades en un horari no recomenat si fa aquest sol de setembre que encara apreta de valent i, cal a dir, que el vam patir durant tot el nostre itinerari. 

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, està al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.

Aparquem el cotxe al poble i ens dirigim cap a la plaça de l'Església de Sant Salvador. Pugem pel carrer dels Cups i a uns 50 metres al final del carrer quan acaben les cases es gira a l'esquerra per un sender molt rocós que s'enfila amunt fent ziga-zaga. El recorregut està senyalitzat amb una ferradura groga.

No vam seguir el camí normal com era d'esperar perquè volíem passar per aquest petit pas equipat que no té més del que veieu a les imatges. Una petita grimpada aquí i allí i ja estàs a dalt. 

Poder seria convenient de continuar el traçat normal perquè per aquí sols pugen escaladors per anar a les vies d'escalar que les tenim a tocar i poca gent més. Tot aquest tram el vàrem trobar força embolicat amb les herbes molt altes i ens era complicat de caminar a causa dels esbarzers.