Avui en sentim forts i amb ganes de no quedar-nos a casa i aprofitem aquesta data senyalada, la Diada de Catalunya, per fer aquesta ruta a prop de casa. Necessitarem frontals/llanterna per endinsar-nos a la Cova dels Calaixos.
Arribem a Vilanova de Prades en un horari no recomenat si fa aquest sol de setembre que encara apreta de valent i, cal a dir, que el vam patir durant tot el nostre itinerari.
Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, està al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.
Aparquem el cotxe al poble i ens dirigim cap a la plaça de l'Església de Sant Salvador. Pugem pel carrer dels Cups i a uns 50 metres al final del carrer quan acaben les cases es gira a l'esquerra per un sender molt rocós que s'enfila amunt fent ziga-zaga. El recorregut està senyalitzat amb una ferradura groga.
No vam seguir el camí normal com era d'esperar perquè volíem passar per aquest petit pas equipat que no té més del que veieu a les imatges. Una petita grimpada aquí i allí i ja estàs a dalt.
Poder seria convenient de continuar el traçat normal perquè per aquí sols pugen escaladors per anar a les vies d'escalar que les tenim a tocar i poca gent més. Tot aquest tram el vàrem trobar força embolicat amb les herbes molt altes i ens era complicat de caminar a causa dels esbarzers.
Un cop a dalt ja podem gaudir d'unes bones vistes des de la Cova de les Bigues. Des d'aquest punt hi ha unes vistes esplèndides de Vilanova de Prades i veiem la zona d'escalada.
Continuem el camí principal i pedregós per la dreta seguint marques grogues i blanques que ens marquen el PR (Petit Recorregut). Pujarem suaument pel corriol sense pèrdua fins a una pista a dalt de la serra.
Creuarem la pista i anem en direcció al camí que tenim just al davant, flanquejat per dues fites. Aquest corriol baixa cap a l'esquerra. Seguim les marques de la ferradura grogues per anar a la Cova dels Calaixos.
Els Calaixos de l'Ereldo: passem entre unes roques i resseguim la cinglera avall en una zona boscosa de roures i alzines. És molt important seguir les marques de ferradura grogues per no despitar-nos. A uns 100 metres arribem a una zona amb uns grans blocs de roca conglomerada i girarem cap a l'esquerra. Passarem entre roques de nou i girarem a l'esquerra que ens durà a l'entrada de la cova dels Calaixos o l'Home Fe.
Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s'amagava en aquest forat i, de tant en tant, sortia i des de damunt la roca es posava a cridar: "Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s'acabarà". I des d'aleshores li van dir l'Home de Fe a la zona.
És un conjunt laberíntic i sorprenent de cavitats i esquerdes a les roques. És relativament fàcil d'entrar on sols cal estirar-se per terra en compte de no fer-se mal al cap amb les estalactites i, un cop a dins fins i tot hi ha llum que entra per les esquerdes i és realment molt bonic de veure el sostre i si aneu cap al final de la cova, podreu grimpar i sortir per dalt per tornar a baixar i anar a una altra cavitat.
Nosaltres vàrem deixar les motxilles a fora i ens vam passar quasi una hora guaitant tota la zona en detall. És un lloc preciós i molt poc conegut. Val la pena visitar-ho.
Tornem a desfer el camí que ens ha portat fins a la zona dels Calaixos i ja ens situem un altre cop a la pista i des d'aquí ja visualitzem el nostre cim en línia recta. No ens ho pensem ni una mica i anem directes cap allí.
La Punta Curull (1022 m) és el cim més alt de la Serra de la Llena, que s'alça en el seu extrem més oriental i guaita sobre bona part de les terres de la Conca Barberà, les Garrigues, l'Urgell i el Pla de Lleida. Acull un bonic pessebre de la CE de Reus des de l'any 1995.
Un cop fet el cim tornem cap endarrere uns metres i a la nostra mà dreta ens surt un corriol que baixa en forta pendent que ens durà fins a l'Ermita de Sant Miquel de la Tosca. Travessem la zona de pícnic de l'ermita i enfilem un altre camí amb un pendent ben pronunciat que ens portarà a la Serra de la Llena. Arribem a una pista que continuarem recte creuant-la i, tot seguit, ja ens trobem amb el sender que ens portarà al nostre punt d'inici, Vilanova de Prades.
💧No trobarem cap punt d'aigua en tota la ruta
Distància: 9,70 km
Duració: 2h 58 min
Desnivell: 510 m
Ruta: Circular
Època: Cal evitar l'estiu
Punt + alt: 1022 m
Punt + baix: 770 m
Dificultat: Fàcil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada