Pic d'Anayet (2574 m) - Vèrtex d'Anayet (2555 m) - Garmo de Izas (2515 m) pel Corral de las Mulas
L'Anayet és un massís no massa elevat i antigament formava part d'una caldera volcànica. De fet, era un antic volcà del qual en va quedar ensorrat una part, tot i que encara conserva la xemeneia per la qual s'accedeix per arribar al cim. Per tant, ens trobem davant d'una zona on els colors ocres de la pedra volcànica es barregen amb els verds de les pastures i el blau dels estanys.
A més a més, és un dels cims més visitats dels Pirineus. Està situat al nord del Pirineu aragonès, quasi a la frontera amb França i on sempre tindrem de referent i no passarà desapercebut l'emblemàtic i majestuós Pic de Midi d'Ossau. Dos grans cims amb imponents parets que ens quedarem embadalits durant tota la ruta.
L'inici de la ruta la fem des de l'estació d'esquí de Formigal. Des d'Osca agafarem l'A-23 fins a Sabiñánigo. Passat aquest poble ens deviarem per la N-260a fins a Biescas i seguirem per l'A-136a passant per Escarrilla, Sallent de Gállego i Formigal direcció a la Frontera del Portalet. En aquesta mateixa carretera a mà esquerra veurem sota un cartell de Benvinguda l'accés a la pista que ens durà al Pàrquing Anayet de l'Estació d'Esquí de Formigal.
En aquest punt, on hi ha el cartell, trobarem un petit pàrquing de terra i és on estacionarem el cotxe i passarem la nit del lloro a causa del fort vent que bufa sense clemència.
Aquí començarem la nostra excursió. A l'hivern aquesta pista asfaltada està oberta a la circulació i podem arribar al pàrquing de dalt a tocar de les pistes, però a l'estiu està tancada i no ens toca més remei que deixar el vehicle a la tanca al Corral de las Mulas i començar a caminar uns 2 o 3 quilòmetres aproximadament fins a l'estació d'esquí.
Aquest tram d'asfalt és molt avorrit i es fa pesat i ens allargarà una mica la sortida, però no ens toca una altra que fer-lo.
De camí a l'estació podem veure el Pic de Midi d'Ossau que s'alça imponent en els primers raigs de sol.
Arribem al pàrquing d'Anayet i passem per davant de l'edifici on hi ha el restaurant, la cafeteria, les taquilles... tot està tancat donada la temporada amb la qual ens trobem.
Nosaltres continuarem recte, deixant a la nostra dreta el telecadira i ens encaminarem per un senderó de terra que coincideix amb el GR11.
Partirem des de 1600 metres i comencem a pujar suaument per un caminet ben distret paral.lels al barranc de Culivillas que baixa amb força aigua.
Creuarem el barranc i la pujada s'anirà fent a poc a poc més pronunciada fins a arribar als Estanys d'Anayet.
Des del camí ja intuïm una bona rampa de 100 metres de desnivell i albirem la traça que puja fins al coll.
Un cop superat aquest coll se'ns obra una finestra panoràmica increïble i fantàstica que ens deixa bocabadats amb l'imponent pic i l'estany d'Anayet als nostres peus.
Nosaltres rodegem el llac per la dreta i gaudim d'aquest moment.
Estany d'Anayet
Evidentment no se'ns escapa fer-nos la selfie de rigor per la posteritat.
Un cop arribem a l'estany veiem moltes tendes de campanya que la gent ha pujat el dia abans per fer nit en aquest lloc tant idíl.lic i de somni.
No hi ha com veure el reflex del Pic d'Anayet a les seves aigües...És molt bonic! I val la pena aturar-se a fer un petit mos per admirar aquesta bellesa natural.
Estany d'Anayet
Quan veus aquest bloc de pedra ferma davant teu t'invadeix el dubte de com es pot arribar a dalt del cim, però a mesura que vas reprenent el camí i abandones el llac ja comences a visualitzar el camí amb la gent que va davant teu.
Ara ens toca pujar una bona rampa costeruda fent ziga-zagues on ascendirem fins a 2400 metres i a més d'un senderista el deixarà ben exhaust.
Xino-xano i amb alguna esbufegada arribem al Coll de l'Anayet a 2414 metres. Si anem cap a l'esquerra, ens dirigirem cap al Vèrtex de l'Anayet i cap a la dreta pujarem el Pic de l'Anayet que el tenim més o menys a uns 150 metres des d'aquest punt on ens trobem del coll.
No ens ho pesem gens ni mica perquè ho tenim clar, primer anem a fer el Pic de l'Anayet i després ja atacarem la resta.
Vistes des del Coll de l'Anayet
Des del coll ens dirigim cap a la dreta i en no res comencem a pujar per un corriol estret i segur on a la nostra esquerra podem visualitzar un bon precipici i pel contrari també albirem unes espectaculars vistes dels Pirineus.
Un cop superat aquest primer tram de 100 metres aproximadament la terra es torna de color ocre i se'ns obra davant nostre un tram de pedra amb un fort pendent.
Abans de començar aquest segon tram de l'ascensió més complex, decidim deixar pes i equipar-nos. Així doncs, deixem les motxilles i els bastons i ens fiquem el casc.
És convenient dur el casc perquè a la part de la xemeneia hi ha molta pedra i degut de què és un cim molt concorregut segurament ens trobarem gent baixant i les pedres surten volant i van a parar damunt nostre que anem de pujada. Tal qual ho expliquem ens va passar això i per sort no ens va tocar a cap dels dos un bon pedrot que va llençar sense voler un home que baixava sol.
Comencem a pujar la part de la pedrera lliscosa pel costat esquerre a tocar de la roca perquè veiem que llisca menys i pots progressar més ràpidament.
Un cop superat aquest ressalt ens ve la part de les cadenes que no té cap mena de dificultat aparent si no ha plogut i ens trobem davant d'una roca seca. Així i tot cal anar amb compte perquè el pas és exposat i la roca és força llisa, però amb la cadena ho pots superar perfectament. Aquesta part va amb sentit ascendent i és una mica vertical i s'ha d'anar amb cura i a poc a poc si no esteu molt avesats en aquest tipus de dificultat. Cal anar progressant agafant-se a la cadena amb les dos mans i mirar de col.locar bé els peus.
Tram de cadenes
Personalment, nosaltres vàrem trobar que era la part més divertida de l'ascensió i aquest tram li dona un toc aventurer al cim.
Depèn del grau d'experiència que tingueu el passareu amb més o menys dificultats, però no és pas complicat.
Aquí en Salva com és valent i experimentat no va ni tocar la cadena per pujar, en canvi jo ja ho vaig fer pel dos...
Tram de cadenes
Després de les cadenes entrem a una xemeneia, és un tub llarg ascendent i lliscós, on si hi ha gent crec que es deuen formar llargues cues. Nosaltres sols ens vam trobar a un home de baixada i vam poder fer l'ascensió en solitari.
Aquesta part és entretinguda i vas progressant fent petites grimpades amb algunes recolzades de mans per ajudar-te a pujar i en pocs metres ja estàs a dalt del cim.
I per fi arribem a dalt i coronem plegats el Pic d'Anayet (2574 m).
Molt contents de ser-hi i no trobar quasi gent immortalitzem aquest moment pletòric d'haver conquerit un altre cim junts.
Pic d'Anayet
La veritat que val molt la pena pujar aquest cim perquè tenim una bona panoràmica dels Pirineus.
I també veiem el nostre següent objectiu a conquerir, el Vèrtex de l'Anayet amb el seu color ocre majestuós que s'alça davant nostre.
Vèrtex de l'Anayet
I jo estic entretinguda amb el nostre amic volador que busca menjar entre les pedres a 2574 metres d'altitud...
Ja sabeu que el meu fort no és el vídeo, però la bellesa d'aquest lloc es mereix ser compartida.
Després d'agafar forces al cim desfem el que hem pujat amb cura de no fer-nos mal i anar fent per un terreny força lliscós de baixada. Passem el tram de les cadenes on ara són de més ajuda que de pujada i ens plantem al Coll de l'Anayet on passem recte per davant d'aquest en direcció al Vèrtex de l'Anayet.
I a mesura que anem ascendint pel corriol fressat i de bon fer del Vèrtex de l'Anayet contemplem darrere nostre la roca sòlida i imponent de l'Anayet al fons i el Midi d'Ossau.
Pugem, pugem i pugem fent ziga-zagues per un camí força bo i en un tancar i obrir d'ulls ja estem a dalt, era una llàstima deixar-nos aquest cim per fer quan el tenim tant a tocar.
Pim-pam ens el cruspim sense miraments.
Doncs, ja hi som, Vèrtex d'Anayet (2555 m).
Vèrtex d'Anayet
Vèrtex d'Anayet
Vèrtex d'Anayet
Un cop coronem i ens fem les fotografies de rigor no ens entretenim gens ni mica perquè encara ens queda ruta per fer. El nostre següent objectiu del dia serà crestejar per tota la carena fins a arribar a Garmo de Izas.
Descendim muntanya avall per un corriol evident que hi ha a tocar del vèrtex geodésic.
Resseguim el corriol ben marcat que passa per tota l'aresta sense cap dificultat aparent avancem a bon ritme.
I coronem el Garmo de Izas (2515 m).
Garmo de Izas
Estem fent l'olla per dalt de la muntanya rodejant l'Estany de l'Anayet i gaudim d'unes vistes espectaculars.
Garmo de Izas
Una mica de postureig fotogràfic!
Descobrim nous llacs que no havíem vist fins ara...
Selfie d'alçada amb bones vistes!
I continuem per la carena herbada i de bon caminar...
Fins que decidim que ja en tenim prou i comencem a tirar avall sense camí per tallar i anar a buscar el camí de tornada pel qual hem pujat aquest matí.
Això és el que admira i contempla en Salva tot pensatiu... Una meravella!
Roques de forma capritxosa i curioses si més no que ens trobem pel camí...
A poc a poc anem perdent alçada baixant pel llom d'una muntanya herbada de bon caminar.
I visualitzem al fons el nostre camí i ens dirigim cap allí guiant-nos una mica per intuïció sense un camí aparent guiant-nos pel nostre sentit comú i el GPS, tot sigui dit...
I venim de dalt de tot i ja hem agafat el corriol de tornada que és el mateix que el de pujada i ara sols toca caminar i esperar que els quilòmetres passin depresa.
Ja hi som... a l'estació d'esquí. Uns dos quilòmetres pesats i feixucs amb el sol de justícia que ens cau a sobre i ja estarem al cotxe.
Molt contents, satisfets i una mica cansats d'haver-nos firat aquesta ruta que hem pogut contemplar i admirar les vistes des de tot arreu de la vall fent una circular d'altura per tota la carena. Marxem cap a casa amb aquell somriure de ximple que no et treus del damunt amb un o dos dies pensant que nosaltres hem estat allí dalt i ens hem impregnat d'aquesta eufòria de fer cim i ens hem oblidat durant unes hores de tot.
Això sí, no penseu que ens oblidem de la pizza de bacó que ens espera en arribar a casa...
Desitgem que us hagi agradat i que sigueu valents per fer aquesta ruta que val molt la pena, no us deixarà pas indiferents!
DADES TÈCNIQUES:
Distància: 16,50 km
Duració: 8h 50min (amb parades)
Desnivell: 1165 m
Ruta: Circular
Punt + alt: 2574 m (Pic de l'Anayet)
Punt + baix: 1600 m (Pàrquing del Corral de las Mulas)
Dificultat tècnica: Moderada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada