Avui toca llevar-nos ben d'hora per dirigir-nos cap a Sant Pau de Segúries, municipi de la comarca del Ripollès. Després de tres hores de cotxe arribem i aparquem davant del Càmping Els Roures (Av. El Mariner 34) on tenim al costat l'Església de Sant Pau Vell.
Sols estacionar, ja intuïm que la ruta promet i no ens deixarà pas indiferents perquè aquest lloc és preciós. A banda de la temperatura baixa tindrem un bon dia solejat que sempre fa més agradable tot.
Comencem a caminar amb ganes i tirem amunt la carretera. Trobem una cruïlla de camins senyalitzada amb un pal indicador i un edifici al costat, seguim cap a El Mariner (senyals GR) fins a sortir a l'estreta carretera de la Vall del Bac fins que ens trobem un plafó interpretatiu i un banc que està molt a prop de la casa El Mariner.
Passarem pel Mas El Mariner que està situat en un lloc idíl.lic que gaudeix de l'enveja de tots els convilatans gràcies a la seva ubicació, des de la qual, tens unes vistes magnífiques de tota la vall.
Aquí deixem la carretera de la Vall de Bac i els senyals GR i seguim les indicacions cap al Sitjar agafant una pista que surt a l'esquerra i puja entre roures fent un parell de llaçades fins a un collet del Serrat de la Vinya que forma una bifurcació. Ara continuarem cap amunt sense camí definit, seguint algun rastre de senda, per terreny obert i herbat fins a arribar a la part alta d'aquests prats.
Arribarem a una bifurcació de pistes secundàries i seguirem per la que està més a l'esquerra (senyals vermells), que comença a pujar per un bosc de faig i roures i la resseguirem per l'esquerra en la següent bifurcació per un bosc ombrívol i no trigarem massa a arribar a una petita clariana de la Collada del Faig.
A partir d'aquí cal seguir els senyals vermells per un camí fressat on passarem per un bosc molt bonic de faigs i roures. A mesura que anem avançant el camí se'ns farà més ample i ens endinsarem en una espessa fageda on travessarem el Turó del Sitjar. De seguida, el camí comença a davallar fins a arribar a una petita clariana del Coll d'Aura. Continuem seguint els senyals vermells ben visibles i ara passarem per espesses mates de boix fins a sortir a les extenses pastures del Camp de la Teula.
Aquí el sender es dilueix entre la neu i suposem que és una zona verda de pastura, però només cal travessar-la fins a la cruïlla de camins senyalitzada on trobem un abeurador.
Al costat dret de l'abeurador, baixant una mica la pista a la dreta ens trobem l'Avenc de la Tomba de Sitjar, protegit per una tanca de fusta i amb un desnivell màxim de -54 m.
Trobarem un forat poc visible. No sé si ho volen conservar així perquè la gent no s'apropi i no li doni per llançar escombraries, o bé, que no faci una altra cosa. Trobem que està poc cuidat.
Des de l'avenc travessem el prat fins a arribar a la pista que seguim a la dreta i en uns pocs metres trobarem una bifurcació on ens dirigirem cap a l'esquerra i, a poc a poc, va pujant entre roures i faigs. Més amunt, a l'altura del Coll de l'Alec la pista fa una marrada i agafarem un corriol a la dreta on trobarem una fita.
Sortirem a la cruïlla de camins del Coll de l'Alec on prenem el sender a la dreta (senyals PR i grocs) que puja suau dins de la fageda fins a travessar un collet, des d'on el camí va planejant una mica per la zona de les Basses del Sitjar i després fa una lleugera davallada.
Ens desviem a l'esquerra uns metres fins a un petit esperó rocós que forma un mirador natural i després reprenem el corriol que continua davallant fins a una petita clariana del Coll de Canemar.
En aquest coll obviem la pista i els senyals PR i seguim un corriol poc fressat (senyals grocs) que surt a una zona oberta de prats i clapes de bosc i, just quan ens endinsem de nou a la fageda fem una anada i tornada tot pujant a la dreta sense camí definit al capdamunt de l'emboscat Turó de Canemars, on trobarem dues cavitats de bones dimensions, una al costat de l'altra, del Forat dels Sunyers, força impressionant.
Per accedir-hi s'ha de portar corda i posar-la en un gran faig o roure per davallar la costeruda i relliscosa rampa, és una cavitat d'uns 15 m de desnivell fins a tocar terra amb una alçada d'uns 4 m. No ens hem d'oblidar tampoc del frontal.
Reprenem el corriol i seguim els senyals grocs i travessem un tancat metàl.lic i arribem a una zona de pastures on hi ha unes basses i un indicador.
En aquest punt cal estar atents, ja que deixem la pista per on anem i els senyals de PR i anem a la dreta pujant per un prat inclinat uns pocs metres fins a trobar l'inici d'un corriol. Un cop localitzat la traça, la seguim de pujada fins a abastar un barranc/torrent i on podem veure alguna fita. Sortirem al Coll d'Arrencafels.
Des d'aquest coll fem una anada i tornada per una pista ampla que s'enfila fins a arribar al nostre cim d'avui, Puig Ou (1300 m) situat en el límit del Ripollès i Alta Garrotxa. Coronat per un vèrtex geodèsic i on gaudim d'una excel.lent vista de 360 graus.
Després de gaudir de les vistes desfem el camí fins al coll i agafem una pista direcció sud i anem baixant fins que ens trobem un revolt i deixarem la pista per seguir per un camí poc fressat que baixa entre roures.
Cal parar atenció tota aquesta part perquè el camí es força perdedor i més en aquesta època de l'any que tots els corriols estan tapats per fulles i has d'anar intuint el camí. Ens trobarem alguna fita a la nostra dreta i anirem passant de la pista a corriols, així successivament durant un bon tros que es força planer.
Travessarem un petit collet, des d'on el camí tomba cap al Nord i aviat davalla ben arranjat tot endinsant-se en una zona ben ombrívola fins a travessar el Torrent dels Sunyers. A l'altra banda veurem senyals vells de PR. Ens trobarem en uns lleugers, puja i baixa amb algun pas una mica penjat i de cop s'enfilarà de valent uns pocs metres passant per l'Escaler de Trevineres.
De seguida de passar l'Escaler el camí es redreça una mica encara pujant fins a travessar l'emboscat Collet de les Trevineres, des d'on baixem suau fins al Torrent del Sitjar.
Des d'aquest punt fem una anada i tornada tot agafant un camí que davalla pel vessant esquerra del torrent fins a trobar un parell de fites a la dreta del camí (cal estat atent) que marquen l'inici d'un corriol que baixa directe i costerut cal al fons del torrent entre espesses mates de boix.
Un cop hem arribat al fons del torrent trobem un salt d'aigua a la dreta d'uns 3 o 4 metres que remuntem grimpant (I grau) i, a la part alta ja veiem a l'altra banda la boca de la Cova de Sitjar. Ara cal desgrimpar uns 3 metres a l'altra banda, per terreny humit i relliscós fins a l'entrada de la cova ubicada en un lloc realment feréstec.
Cal anar amb compte si no s'està acostumat a grimpar i desgrimpar. No és difícil, però per algú poc habituat pot representar un perill.
Desfem el corriol i reprenem el sender que travessa el Torrent del Sitjar i, tot seguit, prenem un camí herbat que puja a la dreta fins a abastar un altre camí ja molt a prop de la bonica casa del Sitjar. Des d'aquest camí ens desviem a la dreta i ja veiem l'Ermita de Sant Bartomeu de Sitjar (s. XII).
Tot seguit, reprenem la caminada per un camí ample que surt en lleugera davallada i s'endinsa en una bonica fageda on travessarem un torrent secundari que ens durà a la Font del Sitjar. Una raconada ombrívola on trobarem un lloc per seure i descansar una mica.
Continuem travessant la fageda per un camí força planer que ens conduirà pels boscos ombrívols del Bac del Mariner. Veurem senyals PR vells que ens faran travessar el Torrent del Passant i de seguida per un camí més ample i entre boscos passarem al costat de l'abeurador i la Font del Mariner. Seguim entre avellaners i ens trobarem en una pista que ens durà al nostre punt d'inici.
💧Trobarem aigua, però no hi ha cap indicador de què sigui potable
DADES TÈCNIQUES:
Distancia: 19,08 km
Duració: 6h 49 min (amb parades)
Desnivell: 925 m
Època: Tot l'any
Ruta: Circular
Punt + alt: 1300 m
Punt + baix: 878 m
Dificultat: Baixa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada