Pic de la Dona (2702 m) - Puig d'Ombriaga (2638 m) - Pic de Prat de Bacivers (2844 m) i Bastiments (2881 m) des de Vallter 2000
Doncs, ja la tenim aquí, la nostra primera hivernal al bloc. En teníem ganes de trepitjar aquests petits cristalls de glaç, hexagonals... Tot i que, en Salva el Pic de Bastiments ja l'ha fet en totes les èpoques de l'any i per tots els seus vessants, però jo encara el tenia pendent i em feia moltíssima il.lusió anar-hi tots tres.
Arranquem el dia amb la típica matinal, de puja i baixa la mateixa jornada i, carretera i manta cap a Vallter.
Arribem a Vallter i no ens deixen passar al pàrquing situat a peu de pistes perquè fan tria i ja tenen instal.lada una barrera de seguretat elevadora que no ens deixa passar. Els que caminem i els esquiadors de muntanya fora pistes no tenim dret a aparcar a dalt i sols passen cap amunt els que van a esquiar pagant el forfet. Així doncs, li haurem de sumar uns 40 minuts més a la caminada, si fa no fa, per pujar per la carretera fins al punt d'inici de la ruta i, evidentment de tornada, per anar cap al cotxe.
Un cop a l'aparcament veiem que ens farà bon dia, fred, però solejat. Consultem amb els nostres veïns el tema de la neu i ens comentem que la neu està força gelada a dalt del cim i ventada. Decidim deixar les raquetes al cotxe i tirar cap amunt amb els grampons i piolet. I, en aquesta ocasió vàrem tenir una decisió encertada perquè no ens van fer falta les raquetes en cap moment.
Comença el ball i ens posem en marxa amb ganes de trepitjar neu, però el que ens trobarem ara serà asfalt i haurem de pujar fins a l'estacionament que tenim més amunt.
Resseguim la carretera i quan podem, fem drecera pel bosc per on veiem les marques de GR i tornem a la carretera per saltar per la tanca metàl.lica que encercla el pàrquing.
Anem a buscar la caseta verda al costat del bosc on ja trobem la marca de GR pintada a la paret molt visible que ens indica el camí a seguir.
En aquest punt del camí, el gruix de neu no és tan elevat i ens deixa entreveure les marques de GR. En tot això, si no fossin visibles per la neu, no tindríem cap mena de complicació perquè la traça és evident.
El camí pel bosc és molt agradable i distret. A poc a poc, anem pujant amb ziga-zagues resseguint petjades i marques de raquetes. Aviat deixarem la vegetació per endinsar-nos en un paisatge completament blanc i observarem el pal indicador de la Portella de Mentet.
Arribem a la Portella de Mentet i decidim ficar-nos els grampons perquè considerem que hi ha força pendent i la neu està glaçada. D'aquesta manera, avançarem amb seguretat i més ràpid.
Grampons ficats i ulleres de sol a punt. Fem un gir a l'esquerra des de la Portella de Mentet per dirigir-nos cap al nostre primer cim, el Pic de la Dona.
Aquí ens trobem amb un terreny mixt, de terra i neu. També, comencem a tenir companyia d'altres muntanyencs que han decidit fer aquesta ruta.
Pugem, pugem i ja veiem el nostre cim a tocar a 2702 m. L'alçada es nota i fem un canvi de jaqueta i de guants. Cal tapar-se que fa fred i comença aixecar-se el vent, la qual cosa, no ens ajuda massa perquè la sensació tèrmica de fredor serà major.
Doncs, ja hi som, el Pic de la Dona i ens fem la foto que immortalitza aquest moment. Cal dir que hem pujat a bon ritme per poder tenir el cim per a nosaltres sols i fer-nos la selfie sense ningú al darrere.
Contents de gaudir d'aquest moment espai-temps per a nosaltres sols. Reprenem la ruta depresa que encara ens queda un bon tros per caminar, o millor dit, gramponejar.
Resseguim la carena surtin del Pic de la Dona i per un terreny força pla amb alguna pujada sense importància.
Gaudim d'unes bones vistes i ens comença a pujar la boira que ens fa parar per fer unes quantes imatges.
Des del Pla d'Ombriaga ja albirem clarament el Pic dels Bacivers i Bastiments que s'aixeca imponentment davant nostre.
Una vista de la vall per gaudir i contemplar aquesta meravella durant uns segons.
Continuem per la carena i fem un cim secundari, Puig d'Ombriaga (2634 m).
Des del Puig d'Ombriaga anem fins al Coll de la Geganta i ens decidim per la ruta més llarga per anar cap al Pic dels Bacivers i des d'aquí cap a coronar el Pic dels Bastiments.
Ara tindrem un terreny força pla durant uns metres per on avançarem per un senderó estret i després pujarem de valent fins al Pic dels Bacivers. Resseguirem les marques dels esquiadors de muntanya en ziga-zagues per remuntar el desnivell i tirarem pel dret en l'últim tram fins a fer cim.
Aquesta part va ser la més dura de fer perquè se'ns va aixecar molt de vent i el nostre estómac demana benzina. A més a més, no vam trobar traça recent, sols veiem dues línies paral.leles dels esquiadors i vàrem haver d'obrir-nos pas entre la neu fins ben bé a dalt dels Bacivers.
Un cop superat el nostre segon cim i amb la ingestió d'un gel cadascú perquè el temps no ens permetia romandre més estona de la necessària parats, a causa del fred.
Reprenem la marxa visualitzant el nostre gran cim del dia, el Pic dels Bastiments. Continuem per la carena passant pel Coll dels Bacivers (2774 m) i enfilem amb decisió i sense pausa cap al cim.
Jo em pensava que aquesta seria la part més dura de fer a causa del desnivell, però en realitat va ser ben senzill arribar. Val a dir, que s'ha d'anar molt amb compte perquè un mal peu cauríeu rodolant un bon tros cap avall perquè hi ha una forta pendent.
Per fi, Pic dels Bastiments (2883 m), ja hi som i fa un fred que pela i un vent que esgarrifa, però estem encantats d'estar aquí dalt sense ningú i ens embutxaquem un altre cim plegats.
El temps ens va donar una petita finestra de llum i vam poder contemplar tota la vall abans que es tapés tot.
No vaig poder reprimir-me de fer el beneit allí dalt una estona de l'emoció que tenia d'estar al costat del piolet que tant havia desitjat tocar.
Trobarem un vèrtex geodèsic que ens indicarà el Pic dels Bastiments o Pic del Gegant, és una muntanya situada a l'eix entre el Ripollès i el Conflent, que separa el Circ d'Ulldeter amb el Circ dels Bacivers. És el pic més oriental dels Pirineus que assoleix els 2800 metres; més enllà ja no hi ha cap cim que superi aquesta cota.
Després de la nostra sessió fotogràfica, gentilesa d'en Salva que va ser valent i es va traure el guant per fer totes les fotos del cim i, la Saju i jo ens vam dedicar a fer de models.
No ens ho pensem massa i diem adeu al Bastiments per començar a baixar fins al Coll de la Marrana.
Entre vent i boira anem caminant a bon ritme. Des del Coll de la Marrana fem un gir a l'esquerra per baixar fins a trobar les marques de GR11 que ens conduiran fins al Refugi d'Ulldeter.
Passarem a tocar de les pistes d'esquí de Vallter i, un cop albirem el refugi d'Ulldeter sols ens caldrà seguir les marques de GR i agafarem un sender ben senyalitzat que ens portarà fins a la carretera.
Des d'aquí, ja sols ens queda trastejar els grampons a les mans o enganxar-los a la motxilla per baixar caminant fins al cotxe per dues o tres ziga-zagues d'asfalt.
Doncs, per avui la ruta ja la tenim enllestida i esperem que us animeu a fer-la i gaudiu tant com nosaltres.
💧No trobarem cap punt d'aigua
Distancia: 13,48 km
Duració: 7h 08 min (amb parades)
Desnivell: 1166 m
Època: Tot l'any (hivern amb material)
Ruta: Circular
Punt + alt: 2883 m (Pic de Bastiments)
Punt + baix: 2005 m (Pàrquing)
Dificultat: Baixa - Alta muntanya hivernal
Material: Roba d'abric, grampons i piolet, raquetes (opcional)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada