Muntanyes desconegudes de la Vall Ferrera

Pic de Màniga (2517 m) i Lo Covil (2577 m) per la cresta O des del refugi Gall Fer

Magnífica ruta la que us portem avui per una zona poc concorreguda on ens endinsarem per boniques pinedes de pi roig i negre que donaran pas als prats alpins, a més a més, farem un curt tram de carena-aresta fins a arribar al nostre 100 cims del dia, el Pic de Màniga i després d'unes vistes fantàstiques que gaudirem durant tota la carena coronarem el cim Lo Covil, dues muntanyes desconegudes de la Vall Ferrera.

Pic de la Màniga

A Llavorsí comença la carretera L-504 de la Vall de Cardós i Vall Ferrera i amb pocs quilòmetres agafem la carretera L-510 a Alins i Vall Ferrera que ens conduirà al poble d'Araós, girem a la dreta per una pista que puja a Virós i al refugi de muntanya Gall Fer. 

Són onze quilòmetres de pista ampla, dels quals, els cinc primers són asfaltats i la resta són de terra, però en bon estat.

Gall Fer és un refugi-alberg guardat situat a 1679 m d'altitud a la Vall Ferrera, dins del bosc de Virós, a l'estació d'esquí de fons Virós - Vallferrera.

La Vall Ferrera és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà. És una de les valls profundes que solquen el Pirineu axial, al vessant meridional amb forma de falç oberta a llevant. Comprèn el terme municipal d'Alins.

Araós és un poble del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, província de Lleida.

Refugi Gall Fer

Estacionem el vehicle al pàrquing del refugi i ens equipem per començar la travessa d'avui i ja veiem els primers raigs de sol i això és un bon senyal que tindrem una jornada amb magnífiques vistes.

Comencem a caminar passant per davant de la porta del refugi i ens encaminem direcció SO per un camí ample. En pocs metres arribem al barranc de Lliuró i just al costat esquerre del barranc comença un corriol marcat en senyals blaus, que paral.lel al barranc, s'enfila pel mig del bosc.

El corriol puja ben fort i ben dret. Alternarem trams de bosc i creuarem la pista tres cops. Just quan arribem al tercer cop a la pista la seguirem a la dreta i als pocs metres anirem cap amunt a l'esquerra sense camí, buscant el millor pas enmig del bosc.

I mentre pugem esbufegant admirant la bellesa d'aquests boscos tenim la gran sort de veure a pocs metres de nosaltres un gall fer i quedem ben bocabadats i quiets perquè és quasi impossible veure'n un.

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge també conegut com a indiot salvatge, és un rar i esquerp ocell i el més gros dels gal.linacis dels Països Catalans. 

El podem trobaren aquesta zona emboscada de la vall i per aquest motiu el refugi duu el seu nom. És un ocell protegit i en perill d'extinció.

Sortirem a la pista que la resseguirem uns metres a la dreta on la deixarem per seguir un camí herbat a l'esquerra i remuntarem fort cap amunt pel mig del bosc sense camí, alternant trams de tarteres i sendes d'animals fins a assolir la carena de la Serra de la Màniga.

A mesura que anem prenent alçada ja podem observar unes bones vistes.

Ens encaminem per un ampli llom de boscos sense camí, però per terreny de bon fer.

Més endavant, després d'un tram de bosc més esclarissat la pujada s'accentua i anem a buscar la carena.

Des d'aquí gaudim d'unes bones panoràmiques.

La carena es va definint i després esdevé una cresta que seguirem pel fil amb algunes fàcils grimpades i desgrimpades que podem evitar pel vessant Nord, però nosaltres tenim la neu a peu de la cresta i preferim crestejar i donar-li un punt d'aventura a la sortida.

La cresta no és pas complicada, però com a tot s'ha d'anar amb compte i hi ha algun pas amb una mica més de dificultat que s'ha de mirar bé per on passar, altrament, tindrem algun tram una mica exposat.

Ja hem salvat la cresta i ara sols ens queda pujar pel llom fins a arribar al cim.

I en no res ja veiem el cim de lluny i la Saju intel.ligent com és ella se'n va directa per coronar-lo la primera i esperar-nos jugant amb les pedres.

Pic de Màniga

Ara ja hi som, Pic de Màniga (2517 m) a la saca!

El Pic de Màniga és una muntanya que es troba entre els municipis d'Alins i de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. 

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Des de dalt del cim gaudim d'unes vistes sensacionals i aquí us deixem aquest vídeo que ho demostra:

Encara la rondem per dalt i anem a l'extrem oposat del Pic de Màniga on veiem aquesta fita.

Des d'aquest mirador privilegiat observem el camí a seguir pel llom de la carena fins a arribar al següent cim d'avui Lo Covil, però abans farem un turonet per la carena per coronar el Conflent.

Així doncs, ens decidim a perdre alçada a poc a poc i baixar pel llom de la muntanya.

Caminem per un terreny còmode i podem dir que estem en un estatge completament alpí amb absència d'arbres.

Baixem fins a arribar a un coll i d'aquí pugem la muntanya que tenim al davant nostre fins a un pal que veiem des de lluny a dalt del cim. 

Mentre anem pujant veiem a la nostra dreta tota la carena i al final d'aquesta el Pic de Salòria (2789 m) que s'alça majestuós i imponent entre les muntanyes veïnes. 

Un pal amb una fita ens indica que hem arribat a coronar el Conflent (2545 m).

És un cim que no desaprofitem l'oportunitat de cruspir-nos-el i així fem tota la carena sencera.

Conflent

I ara sí que anem cap a Lo Covil que el tenim al davant mateix i sols ens cal un últim esforç per després gaudir d'una estona de còmoda pista.

Travessem una placa de neu i ja estem a dalt de la carena de Lo Covil.

No sabem ben bé quin és Lo Covil, però ha de ser el més alt de la carena. Així doncs, ens toca anar de punta a punta per verificar quin és el més alt i decidim coronar-ho tot i d'aquesta manera segur que no ens confonem.

Ja el tenim, és aquest Lo Covil (2577 m).

Lo Covil

I aquest és un cim secundari de Lo Covil amb una altitud de 2573 m.

Cim secundari Lo Covil

Tornem al principi de la carena de Lo Covil per anar a buscar el llom de la muntanya i baixar fins a trobar la pista que ja és ben visible des de dalt.

Xino-xano anem resseguint la pista que de vegades se'ns fa ben pesada perquè la neu està molt tova i ens enfonsem fins al genoll i més.

Continuem per la pista un bon tros sense cap pèrdua contemplant aquestes vistes fantàstiques de la vall.

I com la pista és molt llarga decidim escurçar el camí de tornada al refugi travessant el bosc.

Doncs, abandonem la pista i tirem avall pel mig del bosc sense camí força incòmode per la neu, però de retruc molt més ràpid de baixar.

Finalment, ens encaminem fins a trobar la pista i senyals que ens indiquen el refugi de Gall Fer.

Baixem sense complicacions fins al cotxe i fem un dia rodó, cap i cua, acabem com hem començat la sortida pel mig del bosc intuint el camí a seguir i expectants de poder veure un altre cop un gall fer, però això és com tocar-te la loteria dos cops seguits, quasi impossible.

Contents i satisfets de la sortida amb un 100 cims a la saca i un gall fer a la retina ja en tenim prou per avui.

Desitgem que us agradi i us animeu a fer-la!

DADES TÈCNIQUES:

Distància: 13,80 km

Duració: 7h 30min (amb parades)

Desnivell: 1050 m

Ruta: Circular

Punt + alt: 2577 m (Lo Covil)

Punt + baix: 1678 m (refugi Gall Fer)

Dificultat tècnica: Moderada

Track: clicar aquí