02 d’abril 2021

Els Ports salvatges

Punta del Bassiol (1164 m) - L'Espina (1181 m) - La Coscollosa (879 m) - Montaspre (876 m) - La Moleta (812 m) des d'Alfara de Carles 

Els ports de Tortosa-Beseit és el nostre petit Pirineu com diem els de la zona. No te'ls acabaràs mai! És un refugi d'una fauna i flora molt riques, a més a més, hi destaca la presència de la cabra hispànica i el seu relleu calcari és ben complex amb una infinitat de serres, pics, tallserrats, cingles, valls profundes i formacions rocalloses. 

El Parc Natural dels Ports de Beseit catalogats com a espai d'interès natural per la Generalitat l'any 2001. Només supera la seva extensió de més de vuit-cents quilòmetres quadrats el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Situat entre tres comunitats autònomes, Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana, a aquest massís se li ha atorgat el títol de ser un dels millors llocs de tot Europa per la seva fauna i flora exòtiques, encara que en massa ocasions en perill d'extinció.

Avui visitem una part d'aquests Ports salvatges. 


Us portem un itinerari força exigent a causa del seu terreny irregular, dur, escarpat i pedregós. Una part de la ruta transcorrerà entre boscos de pi blanc i roig, i l'altra part, es troba una zona desolada d'erms de muntanya. 

Ens enfilarem a la Moleta per mitjà d'un pas equipat on no tindrem més remei que grimpar una mica, pujarem tarteres i buscarem el punt més alt d'un cim per a col.leccionistes. Estem parlant de l'abrupte massís dels Ports de Beseit en tota seva essència.


Comencem, doncs:

Arribem a Alfara de Carles per la carretera TV-3422 i aparquem al gimnàs que ens trobem abans d'arribar al poble on hi ha una bona esplanada per estacionar el vehicle.

Alfara de Carles és un municipi del Baix Ebre situat al bell mig del Parc Natural dels Ports, destaca per ser un poble tranquil i molt visitat pels amants de la muntanya i senderisme. Cal esmentar la indústria tradicional del poble, dedicacada a la confecció de cabassos i cordes amb fibra de margalló provinent de les muntanyes.


Caminem 300 metres en direcció Tortosa per la carretera i agafem el primer trencant que ens trobem a mà dreta i pujarem per una carretera cimentada on ens trobem un cartell que ens indica perill de bous. 


A mà dreta veurem la ramaderia Mur d'Alfara de Carles i a mà esquerra ens trobarem una tanca particular, però nosaltres continuarem rectes per un corriol fitat de pujada constant en ziga-zagues que recorre el barranc del Llop.


Creuarem un camí una mica més ample, però nosaltres continuarem recte pel nostre corriol amb les muntanyes de cara i obviarem qualsevol mena d'indicació que ens trobem al nostre pas, com una fletxa vermella... No deixarem el camí principal.


Aquest primer tram del nostre recorregut es força distret per les vistes que ens ofereixen aquestes imponents parets de roca que les tenim a tocar a mesura que anem prenent alçada.


Passarem per un parell de portes de fusta.


Aquest corriol de pujada sostinguda ens durarà ben bé uns quatre quilòmetres i el seu tram final és molt més costerut i més emboscat.



Així doncs, cal anar fent i gaudint de les vistes que ens ofereix el camí a mesura que anem prenent alçada.

Com aquesta panoràmica on tenim al fons el poble d'Alfara de Carles.


Després de quatre quilòmetres arribem al coll d'Alfara on hi ha una esplanada i decidim deixar les motxilles per anar més ràpids i pujar sense camí definit a la Punta del Bassiol (1164 m) que es troba a la nostra mà esquerra.

Punta de Bassiol és una muntanya que es troba al municipi d'Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre.

Punta de Bassiol


Des d'aquí tenim unes vistes magnífiques de l'Espina, l'altra muntanya on ens dirigirem després.



Al coll d'Alfara conflueix el GR-7 i també veiem marques de la travessa dels Estels del Sud.

GR-7 és un sender de gran recorregut que transcorre d'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar. Es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar a l'Estat espanyol el 1974.

Estels del Sud és una travessa circular per recórrer els Ports. Us facilitem l'enllaç a la seva pàgina web per si voleu més informació: https://estelsdelsud.com/ca/


Tornem al coll per recollir les coses i ens dirigirem cap a l'Espina prenent una drecera fitada que surt a pocs metres del coll d'Alfara que no té pèrdua perquè des del coll ja veiem el cim.


Resseguim les fites i arribem a l'Espina (1181 m) on veiem el seu vèrtex geodèsic situat en un lloc amb molt bones vistes.

L'Espina és una muntanya que es troba entre els municipis de l'Alfara de Carles i Paüls al Baix Ebre, i l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

L'Espina


L'Espina ens ofereix unes magnífiques panoràmiques en totes direccions, en trobar-nos en una de les muntanyes amb millors vistes del massís: si el dia ho permet, albirarem el Caro, la Punta de Bassiol, les Rases de Maraco, la Moleta d’Alfara, les Roques de Benet, les Moletes del Camp i de les Canals, la Tossa... a més d’Alfara, el Delta, les serres de Montsià i Cardó, la Terra Alta...

Serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est i forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana. Una part de la carena rep el nom de Rases del Maraco, al vessant sud de les Rases es troba una zona desolada d'erms de muntanya coneguda d'Erms de Caduca, a la vora de la Solana de les Feixes.



Avui m'he vingut amunt i li he ficat veu al vídeo, a veure què us sembla:


Continuem i agafem el GR de baixada.

Veiem aquesta pedra en forma de monòlit a pocs metres de l'Espina i ens imaginem que és una fita de terme, però no ho sabem segur...


Anem de baixada per un corriol fins al coll de l'Enrajolada on veurem un pal indicador que ens indica el poble de Paüls. Aquí el GR canvia a PR i deixem la travessa dels Estels del Sud.

Ens encaminem per aquest corriol que transcorre per una zona obaga molt emboscada i bonica.


El PR va parar a una placeta petita i el corriol es fa més ample on arribarem a una pista després de baixar quasi cinc-cents metres de desnivell i de recórrer uns tres quilòmetres i mig aproximadament.

A la pista trobarem un pal indicador on haurem de girar a la dreta cap a la Font dels Ullals i la Vall de Barraques

Seguim per la pista fins a trobar un altre pal indicador i a vint metres abans de la senyalització veurem un corriol de pujada i ens dirigirem cap amunt entre el bosc.


Resseguirem el corriol que ens desembocarà en una tartera fent ziga-zagues i ens durà fins al coll de l'Enrajolada.



Aquesta part és molt més feréstega i salvatge, a més a més, de ser més pedregosa, però molt maca i ens deixa veure racons molt bonics.


Ja estem a la part final gairebé a tocar del coll.



Arribem al coll los Esglaons, també anomenat coll d'Alfara-Paüls, i ens trobem un pal indicador metàl.lic girat i ens dirigim cap a l'esquerra per un corriol ben fressat.

Deixem el cim de Pouset per un altre dia que ens queda a l'esquerra de la carena pujant des del coll.


Des d'aquest punt podem albirar al fons el poble d'Alfara de Carles.


Aquesta és la nostra traça a seguir ben marcada i sense cap mena de pèrdua.


Baixem per aquest corriol molt més pedregós per un terreny sec que ens conduirà fins a un abeurador on la Saju no s'ho pensa gens ni mica per refrescar-se.


Després d'aquest tram una mica trenca cames aviat podem observar a la nostra esquerra La Coscollosa i a la dreta La Moleta.


A tocar de la roca tenim una panoràmica magnífica d'Alfara de Carles i comencem a veure marques de PR pintades.



Rodegem aquesta mola per darrere i el camí ens condueix fins a un coll. 


Un cop al coll observem a mà esquerra el vèrtex geodèsic i el nostre segon 100 cims del dia, La Coscollosa (879 m).

La Coscollosa és una muntanya que es troba al municipi d'Alfara de Carles, a la comarca catalana del Baix Ebre. 

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

La Coscollosa

El camí està ben net de matolls.


Doncs, aquí la tenim, la segona selfie del dia fent 100 cims.


Al fons ens queda La Moleta que en no res l'atacarem...


Fem un puja i baixa per coronar La Coscollosa i ara des del coll deixem les motxilles i anem a la dreta per anar a coronar Montaspre (876 m).


Aquí en Salva diu que el punt més alt és aquest i per tant senyalitzem el waypoint de Montaspre (876 m).

Per pujar aquí a dalt millor dur pantaló llarg si no us deixareu la pell a tires dels matolls punxeguts que hi ha.

Montaspre 

Per anar a La Moleta no hi ha cap mena de pèrdua i tornem a deixar les motxilles al pal indicador de baixada que trobem al coll de la Moleta perquè també farem un puja i baixa.



Així doncs, ens dirigirem fins al coll i veiem el camí fressat que puja fins al pal indicador als peus de La Moleta i comença el joc!


Ara ens toca començar a grimpar una mica. 

No és pas complicat perquè hi ha instal.lat al primer tram unes grapes on et vas agafant i ficant els peus per anar prenent alçada. La grimpada és més suau i veus clarament on t'has d'agafar i dirigir.

Mirem cap a dalt i veiem les orelles retalles en contrallum a la Saju. Per a ella tot és fàcil i grimpa com ningú. És una passada aquesta gossa, sols li falta parlar...


Ara em toca a mi que en Salva m'espera per a fer el segon tram on hi ha un cable de vida per fer la part petita de l'aresta.

Cap problema...El primer tram ben senzill el pugem com si res.


I aquest segon tram és més exposat, però amb el cable de vida es pot superar perfectament.

Com a tota grimpada s'ha d'anar amb compte mirant bé on ens agafem i assegurant els peus. No és gens complicat, però cada cop vas prenent alçada i estem més exposats al buit.


Doncs ja hi som, La Moleta (812 m).

Val molt la pena pujar aquí dalt de La Moleta per gaudir d'aquestes vistes.

La Moleta

Ara toca baixar...

I la Saju torna a tenir pressa per baixar la primera que no sigui que li prenguem el lideratge de la sortida de La Moleta.


Per desgrimpar ens tornarem a agafar del cable de vida i ara ens toca fer passes llargues i ajupir-nos una mica.


Un cop hem pujat La Moleta tornem al pal indicador del coll a recollir les nostres motxilles i ens dirigim pel camí que ens ve de baixada fins a la Font del Domingo on trobarem un altre abeurador.

A la Font del Domingo obviem el refugi de la Font Nova i la Font Nova i ens dirigirem cap a la pista que en surt a mà dreta on veurem senyals de color verd.


La pista ens conduirà fins a una granja abandonada i girarem a la dreta direcció cap a Alfara de Carles per carretera secundària.

Passarem un parell de granges de vaques i finalment arribarem al poble.

Encara ens quedaran cames per visitar la vila i haurem de travessar tot el poble per anar a buscar el cotxe que es troba a l'altra punta.



DADES TÈCNIQUES:
Distància: 19,50 km
Duració: 8h 10min (amb parades)
Desnivell: 1420 m
Ruta: Circular
Punt + alt: 1181 m (l'Espina)
Punt + baix: 265 m (Camí del Mas de n'Adell)
Dificultat tècnica: Moderada


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada