Un dels gegants del Principat d'Andorra

Pic de la Serrera (2913 m) i Pic de la Coma de Senyac (2856 m) des de la Vall de Ransol 

Aquesta ruta us permetrà descobrir un dels gegants del Principat d'Andorra, el pic de la Serrera és una de les muntanyes que superen els 2.900 metres. Pujarem per la preciosa vall de Ransol, a la parròquia de Canillo. 

Aquest itinerari destaca per l'extraordinària bellesa dels seus paisatges d'alta muntanya. I, des del cim gaudirem d'una àmplia panoràmica cap a totes direccions. A més a més, li donarem un toc d'aventura gramponejant per terreny mixt amb alguna grimpada i desgrimpada fins a assolir el Pic de la Coma de Senyac.

Si us agrada l'alta muntanya, no us podeu perdre aquesta sortida!

Arribem a la zona de pícnic Coma de Ransol que està ubicada a un lloc estratègic, al final de la carretera de Ransol, la CS-260, a l'altura del kilòmetre cinc. 

L'equipament de la zona de pícnic és molt complet: quatre barbacoes, quatre taules fixes i una font com a presa d'aigua. També podreu gaudir del cabal d'un petit riu que rega aquesta vall. Cal matinar per agafar lloc perquè és un lloc molt concorregut.

Aparquem el cotxe en aquesta zona i ben bé quan arribem som els primers a excepció d'una furgoneta que ha dormit aquí. Ens equipem i la nostra ruta comença ben bé just al davant mateix d'on deixem el cotxe.

Així doncs, comencem l'itinerari i ens encaminem per un corriol ben fressat i gelat en aquestes hores de la matinada.

Aquest itinerari està marcat i sols ens caldrà parar atenció i seguir punts grocs situats al llarg de tota la ruta fins a arribar al cim.

En pocs metres de caminar ja ens comencem a trobar plaques de neu i gel.

I estrenem la càmera del mòbil amb aquestes muntanyes mig nevades al fons que ja ens apareixen al davant nostre.

Resseguim el corriol de pujada remuntant el riu de Meners i ens trobem el primer obstacle del dia.

Traiem el piolet per anar més segurs en travessar aquesta placa de neu on la caiguda no seria pas perillosa, però aniríem directes a l'aigua ben glaçada del riu que baixa amb un bon cabal.

Pugem el primer tram fins a una esplanada herbada i gaudim d'aquestes vistes mirant el camí a seguir.

I del no res ens apareix un nou amic de quatre potes, en Peirot. Porta serigrafiat al collar el seu nom i telèfon. No veiem que vingui ningú darrere nostre i veig que li fa gràcia tenir companyia humana i de la seva mateixa espècie. Fa cara de bon gos i empaita a la Saju per jugar, però ella és molt seva i en qüestió d'amistats és selecta i més a la muntanya que sempre va a la seva bola saltironant d'un tronc, a una pedra...

Veiem que tindrem una ruta ben distreta amb aquest parell.

A poc a poc anem prenent alçada i el temps ens acompanya amb un sol ben lluent.

Veiem que ens ve un petit coll que haurem de pujar tot fent ziga-zagues.

Gaudim de les vistes tot pujant.

Aviat ja l'haurem remuntat i ens posicionarà uns metres més amunt.

Un cop superat aquest primer coll anirem resseguint les marques grogues i en no res ja podrem veure l'estany primer de Ransol ben gelat per la neu.

Estany primer de Ransol

Anem resseguint l'estany pel corriol ben visible i senyalitzat fins a trobar-nos amb el segon estany de Ransol.

Quan veiem el segon estany el rodejarem pel costat dret i ens trobarem davant nostre una bona pala de neu, on decidim ficar-nos els grampons i traure el piolet per poder fer aquesta transversal amb seguretat.

Un cop superada aquesta petita pala ens tornem a traure els grampons per continuar per un terreny força bo.

Continuem ascendint per un pendent més suau i de bon fer fins a arribar al llom de la muntanya.

Ens encanta veure aquestes muntanyes nevades.

El camí és ben visible i tirem amunt tots quatre passant per una cabana de pedra en molt bon estat que es podria fer servir de refugi si el temps empitjorés molt.

Passem per davant la cabana i anem de pujada més pronunciada cap a la collada de Meners on podem veure a la nostra mà esquerra una zona de risc d'esllavissades.

La Collada de Meners és un pas que connecta les parròquies d'Ordino i Canillo. El seu nom prové de les mines de ferro més importants d'Andorra que estan localitzades al costat de Ransol i que varen ser explotades durant els segles XVII i XIX. Les galeries de les mines no es poden visitar per una qüestió de mala conservació i perillositat. Ens poden trobar amb restes de cabanes de pedra i fusta, on vivien els miners.

Nosaltres no arribem a aquesta zona d'esllavissades i girarem a mà dreta seguint els senyals grocs.

Collada dels Meners

Tot seguit, decidim tornar-nos a ficar els grampons i traure el piolet perquè ens ve un pas delicat amb terreny mixt una mica exposat.

Un cop superat satisfactòriament aquesta zona una mica més complicada ja albirem la recta final per arribar al nostre primer cim del dia.

Això ja ho tenim, un últim esforç d'aquesta pala que no s'acaba mai.

I seguim tibant amunt per la carena fins a tenir unes vistes magnífiques pujant que no ens deixen pas indiferents.

Aquí el tenim, Pic de la Serrera (2913 m).

El Pic de la Serrera és el quart cim més alt del Principat d'Andorra. A causa de la seva situació estratègica es converteix en un bon observatori sobre tots els cims andorrans, destacant la visió del Coma Pedrosa, i ja fora de les fronteres andorranes, de la Pica d'Estats i del massís de la Maladeta. El Serrera és conegut per la seva magnífica pala sud, i s'hi pot accedir des de les valls de Ransol i de Sorteny.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Pic de la Serrera

Aquest cim és un dels més concorreguts que hem coronat aquest últim any. I com si fos la Pica d'Estats a l'estiu passat fem cua per fer-nos la selfie i poder coronar el cim sense ningú que sempre ens agrada tenir aquesta imatge.

Faig aquest vídeo des de dalt del cim del Pic de la Serrera que fa un vent de trons i el dediquem al Pau i en David que varen pujar la setmana passada i no van poder gaudir d'aquest dia esplèndid d'avui.

Va per vosaltres companys!

Tots marxen a correcuita cap a baix per la ruta normal i nosaltres carenegem amb neu verge per anar a coronar el nostre segon cim d'avui, Pic de la Coma de Senyac.

Les vistes des d'aquí són una passada de boniques.

Descendim per la carena fins a arribar a un coll amb fort pendent per terreny mixt, desgrimpant i tornant a grimpar amb grampons i piolet amb molta cura.

I tornem a pujar aquesta pala per la carena per coronar el Pic de la Coma de Senyac (2856 m).

Fantàstic aquest cim amb un toc aventurer i el vent de dimonis que ens ha anat a més.

Pic de la Coma de Senyac

Retrocedim sobre les nostres passes fins al coll i tirem avall tot rodejant l'estany de Meners de la Coma que ens quedarà a la nostra esquerra mentre anem perdent alçada progressivament.

Estany dels Meners de la Coma

Rodegem l'estany tot anant en tendència cap a l'esquerra per anar a buscar el sender de tornada.

I en no res, ja trobem marques de GR i un corriol ben marcat que ens farà pujar una mica pel llom de la muntanya tot rodejant la vall.

A poc a poc anem descendint i comencem a entrar a una zona més emboscada.

Des d'aquí gaudim d'aquestes vistes privilegiades de tota la vall.

Anem fent per aquest corriol ben senyalitzat i de bon fer fins a trobar-nos amb el refugi Cabana de Cóms de Jan situat en un lloc idíl.lic a tocar del riu de la Coma de Ransol. 

El refugi de Cabana de Cóms de Jan es situa a 2.215 metres d’altitud, molt a prop del riu de la Coma de Ransol i es va inaugurar l’any 1981. Es tracta d’un refugi de muntanya de la parròquia de Canillo. És un refugi no guardat que té 10 places. Està obert tot l'any, tot i que el manteniment s'acostuma a fer durant els mesos d’estiu (neteja, llenya, farmaciola...). Disposa de llar de foc i hi ha una font d’aigua al costat. Hi ha cobertura per a telèfon mòbil.

Cabana de Cóms de Jan

Aquí us deixem un parell de vistes de la zona on es troba situat el refugi.

Continuem deixant el refugi darrere nostre i tirem avall tot seguint marques grogues fins a travessar el riu de la Coma de Ransol un parell de cops per una zona molt bonica de passejar.

Ens encaminem cap al bosc i per un lloc més concorregut per culpa de l'aproximació a la zona de pícnic.

Això vol dir que tornem a la civilització després d'unes quantes hores i veiem aquesta petita obra ben tallada en un arbre que algú ha matat hores aquí fent aquesta escultura natural.

Doncs ja tenim el dia fet, tots quatre arribem a les barbacoes amb gana i olorant la flaire que desprèn la carn a la brasa i imaginant-nos un plat d'una bona llonganissa de poble amb una llesca de pa torrat i jo li fico també un bocí de cansalada torradeta, com d'un lloc d'avituallament es tractés, se'ns fa la boca aigua...

Ara les nostres ments sols poden pensar a traure'ns les botes i seure a menjar alguna cosa que trobarem pel cotxe. Ens haurem de conformar en enganyar una mica l'estómac i la bacanal la deixarem per una altra ocasió. 

DADES TÈCNIQUES:

Distància: 10,50 km

Duració: 8h 00min (amb parades)

Desnivell: 1070 m

Ruta: Circular

Punt + alt: 2913 m (Pic de la Serrera)

Punt + baix: 1950 m (Zona de pícnic)

Dificultat tècnica: Moderada

Track: clicar aquí